Escrit per Asun
Encara que no eren molts, vam sortir puntuals. Vam anar cap a Molins i ens vam adreçar al barri de Riera Bonet varem aparcar i de seguida ens vam enfilar per la riera del mateix nom que està practicable però bastant plena de vegetació. A mesura que anem pujant sol i la llum d'un dia magnífic. Apareixen les runes de Castellciuró, en una de les parets que encara resisteixen el pas del temps podem apreciar que està feta amb la tècnica del opus spicatum.
Continuem donant voltes per la carena i una mica abans de les 10, el Josep Ma comença a recordar-nos que serà l´hora d'esmorzar, a més avui tenim cafè del Jaume que ningú sap perquè li surt tant bo. Ens quedem a sobre un turó molt solà, una mica abans del Puig de la Creu d'Olorda i des d'on podem contemplar tota la Vall del Llobregat fins al mar. Seguim dalt la carena, hi ha un corriol molt maco amb unes vistes estupendes i amb una cantera a cada costat. Arribem a la Creu, enorme de pedra casi blanca i dic casi perquè té alguna pintada.
Quan ja casi estem tancant el cercle ens trobem « Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní, és una ermita al vessant oest de la Serra de Collserola. Fou construïda el segle XI, es té constància de la seva existència l'any 1001 essent part de la parròquia de Santa Creu d'Olorda. L'edificació principal data del segle XII i ha estat modificada en diverses ocasions La capella és edificada sobre un dels turons del voltant de la muntanya d'Olorda a uns 100 metres d'alçada. Adossada al mur de migdia de l'església hi ha una antiga torre de guaita, de planta quadrada semiromboidal. Segurament és del segle XVI, època en què l'ermita va ésser envoltada de diverses construccions que configuren l'anomenat Mas Moriscot. La torre fou modificada a mitjan segle XIX per entrar a formar part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida, que funcionà entre 1848 a 1862. Aquesta línia s'iniciava al castell de Montjuïc. La torre de Sant Pere Romaní era precedida per la torre de Sant Pere Màrtir i a continuació hi havia la torre de Castellbisbal.» (1)
El motiu pel qual no eram gaires sembla ser que el correu no havia arribat a molts socis. Ha estat una llàstima ja que la sortida és molt maca i relativament fàcil ja que el desnivell és petit encara que hi ha alguna baixada en no massa bon estat.
(1).Viquipèdia